•••

 

El retaule

Tècniques de pintura. El retaule.
més informació.....


El retaule

Si be els grecs i els egipcis ja utilitzaven retaules de fusta com a suport per a les seves pintures, aquí, en canvi, els pintors se serviren de les parets fins molt tard, i no començaren a utilitzar creus de fusta (com la Toscana) o retaules fins al segle XII-XIII. Més endavant, a finals del Renaixement, aquests retaules desapareixerien per donar pas a nous formats que, fets de tela i emmarcats amb fusta, permetrien més llibertat en les dimensions de l’obra.

Sigui com sigui, la fusta és un element important dins l’art pictòric català i, per tant, creiem just explicar una mica ara el tracte que com a material tant delicat que és es mereix.

Com diem, la fusta és un material molt delicat: encara que la gravetat dels danys dependrà del tipus de fusta, de com s’ha tallat i de com s’ha assecat, el cert és que si varien les condicions de temperatura i humitat fàcilment es pot esquerdar o deformar. Per això el més correcte es tallar-la perpendicularment als anells de  creixement i tenint en compte sempre que una fusta lleugera és capaç d’absorbir sense dilatar-se massa molta més humitat que una de més densa. Finalment, caldrà assecar-la sota una temperatura i una humitat normals i que s’hauran de mantenir constants durant tot el temps en què la treballem.

Ja al pintar-la, tinguem  present d’apartar-la d’ambients massa secs, on es pot contraure molt més que no pas la seva capa de pintura i fer que aquesta s’arrugui o faci crostes i que acabi per caure.

Per evitar la deformació de les fustes grosses es poden unir diversos taulons encolats entre sí, i fins i tot posar-hi una reixeta al darrera, però aquí sense encolar-la per així permetre cert moviment i no córrer el perill de que es trenqui.

Després d’una primera capa de cola (de 70 a 100 g per 1 l d’aigua) i cinc o sis capes més de cola, guix i blanc de zinc (una part de guix, una d’òxid de zinc i una altra d’aigua barrejades amb 1’5 de cola), fetes amb pinzell, molt fines i cada una en sentit perpendicular respecte l’anterior, o intercalant-les entre sí amb pinzell i espàtula fins a obtenir un fons blanc i uniforme (quan encara està moll ja no han de transparentar les vetes de la fusta), i quan tot està ben sec, especialment si s’han utilitzat emulsions de caseïna, es pot procedir al polit, sempre en la direcció de les vetes de la fusta, per evitar que aquestes sobresurtin.

Es important recordar que entre capa i capa s’hauria d’esperar gairebé una hora, assegurant-nos de que cada capa s’ha assecat totalment (recordem que les coles de caseïna solen fer una capa superficial seca deixant en  canvi l’interior encara tendre). Per altra banda, cal tenir present que les capes gruixudes assecades al sol o amb estufa no tenen adherència i s’esquerden amb facilitat.