•••

 

Romànic

Estils de pintura; història de l'art romànic.
més informació.....


 

 

Gòtic

Estils de pintura; història de l'art gòtic.
més informació.....


 

 

Modrenisme

Estils de pintura; història de l'art modernista.
més informació.....


Introducció històrica a l'art romànic

L'impacte de l'ensorrament de l'Imperi Romà va ser molt fort en tota l'Europa Occidental, que, sumida en profundes crisis i períodes d'inestabilitat, no es començà a recuperar fins al segle X. A partir d'aquesta època es comença a parlar ja del gran estil artístic medieval: el Romànic.

Es tracta, aquest romànic, d'un art religiós fortament influenciat pel conegut terror de l'any 1000, un conjunt de circumstàncies polítiques (invasions dels normands, dels musulmans i hongaresos) que portaren a molts cristians, seguint les obscures profecies apocalíptiques, a senyalar l'any 1000 com l'any en què s'acabava el món. Al veure que l'hora final prevista no arribava, s'aixecaren moltes esglésies i temples en acte d'agraïment. Per a altres cristians, l'any 1000 no assenyalava la fi del mon sinó l'inici d'una era de calamitats, fam i malalties que realment van afectar a moltes poblacions. En aquest cas, la pietat, presa com a acció de gràcies o com a refugi de temors, es va expressar també en l'art, com ho manifesten per exemple els temes que presenta la plàstica romànica, plens de monstres i visions infernals i amb la imatge del judici final presidint l'entrada dels temples.

Art religiós i monàstic, doncs, però també, i com a expressió de la societat feudal i dels dos estaments dominants en la piràmide social el clergat i la noblesa—, art aristocràtic .En una època en què, per escassejar la moneda i els intercanvis comercials, la terra era l'única font de riquesa i poder, nobles i monjos terratinents van fer alçar dins les seves possessions agrícoles gran quantitat de castells i monestirs, i només al segle XII, amb la construcció d'alguna catedral, començaria cert renaixement de la vida urbana.

El Romànic català i la seva pintura

Ja que, arribat des de Europa, el Romànic s'infiltra primer a Catalunya durant els segles X i XI i s'expandeix pels camins de peregrinació a la resta de la península durant el segle XIII, el Romànic català és el més antic del Romànic peninsular. Es dóna sols a la part cristiana del nord, ja que la resta estava ocupada per població islàmica. Es tracta d'un romànic original que sintetitza influències molt diverses, des de influències franceses i italianes fins a aportacions pròpies del sud de la península com ara de la zona islàmica.

La pintura romànica pretén plasmar vivències religioses més que no pas reproduir formes reals. Això explicaria l'absència gairebé total de paisatge o la seva representació esquemàtica amb elements convencionals. Sovint per cobrir parets, voltes o absis, el que fan els artistes és il·lustrar en les seves pintures els arguments bíblics. Destaca la iconografia del Pantocràtor, amb una actitud solemne envoltat dels evangelistes o dels símbols d'aquests; també escenes dedicades a la vida de Jesús o de la Mare de Déu, passatges de l'Antic Testament o simbolismes de la Cort celestial. A vegades, fins i tot, temes funeraris pagans.

Característiques principals

  1. Dibuix gruixut que emmarca enèrgicament la silueta i separa cada superfície cromàtica amb un traç negre.
  2. Color pur sense barreges o amb dues tonalitats com a màxim.
  3. Absència de profunditat i de llum.
  4. Composició juxtaposada amb preferència per les figures frontals i l'eliminació de qualsevol forma que tingui pla.
  5. Tècnica al fresc. Consistia en aplicar la pintura a la paret quan la capa de calç encara era tendre. Llavors, per ressaltar els colors, se li passava una capa de tremp, que eren aglutinants (com ara clara d'ou, oli, aigua....) que permetien fer correccions o perfilar més bé els detalls.